Projecte Eva
UN HABITATGE = UNA FAMILIA
Gracies a l’Agencia d’Habitatges de Catalunya, a través de la Fundació Habitat3,
hem aconseguit 3 pisos.
Entenem que cada familia monomarental amb fills menors al seu càrrec, (que es trobin en situació de risc d’exclusió, per manca de recursos econòmics, laborals i/o familiar i que, al mateix temps, no disposen d’una llar o situació habitacional digna per residir) mereixen l’independència i la intimitat de viure en un habitatge no compartit.
A fi de protegir la seva intimitat, l’educació dels seus fills, en un procès de reincerció de la societat amb el suport de l’Associació.
Una de cada tres famílies monoparentals té molts problemes per arribar a final de mes i en molts casos no poden pagar-se un habitatge. En aquest tipus de famílies, la taxa de risc de pobresa, del 35%, està molt per sobre del 25% del conjunt de la població catalana. I la gran majoria de famílies monoparentals, vuit de cada deu, estan a càrrec d’una dona.
Davant d’aquesta situació, l’associació Ningú sense Sostre de Sabadell varen posar en marxa una casa d’acollida per a 3 families durant 1 any, amb el suport de l’Ajuntament de Sabadell. Actualment, s’ha destinat un habitatge no compartit per a cada familia amb infants. El gran problema per poder sortir de la pobresa és la falta de lloguers socials.
Macarena Carmona i Francisca Fernandes són dues de les tres mares que compartien la casa d’acollida, on convivien 3 families amb els sis fills.
Macarena Carmona: «Jo estava ocupant una casa i ens van desnonar. Es passa malament, i més quan tens molts nens. No és el mateix estar sola, que pots anar a qualsevol lloc, que anar amb tres nens.»
Francisca Fernandes: «Em vaig enamorar d’un noi, però quan em vaig quedar embarassada van començar els insults i els maltractaments. I [el nen i jo] vam haver de deixar la nostra llar.»
Objectius
L'objectiu final del projecte és que les mares s'integrin en el mercat laboral i puguin tenir la seva pròpia llar:
“Intentar que trobin feina i més endavant es puguin independitzar amb el seu pis de lloguer social. Però aquí no hi veig sortida perquè no hi ha pisos d’allotjament social.”
Àngela Toscas, psicòloga voluntària de Ningú sense Sostre, destaca també el confort dels infants:
“Són nens que necessiten molt d’amor, molt de contacte. És important que puguin estar tranquils i que no els traspassi l’ansietat a ells.”
Les dificultats d’accedir a un habitatge social
De les 113 persones que han passat per la casa d’acollida de l’associació, 37 han aconseguit independitzar-se, però cap gràcies a un lloguer social. De fet, una de les mares del nou pis d’acollida també ha vist denegada la seva sol·licitud. I és que a Catalunya, només l’1,5% dels habitatges són socials, mentre que la mitjana europea supera el 15%.
Desprès 2 anys, una de les mares ha aconseguit un pis social, gràcies a l’Agencia d’Habitatges de Catalunya, a travès de Vimusa.
Tot i això, les mares que habiten aquest pis de Sabadell són optimistes pel que fa al futur.
Francisca Fernandes: “Veig un futur amb molta esperança. Guanyar un sou, pagar els meus deutes i estar bé amb el meu fill, que és la meva família, i la gent que m’estima.”
Macarena Carmona: “Fins que no t’arribi la mort, mira sí hi ha coses per viure i per seguir lluitant. Cal lluitar. De tot se’n surt.”
Amb el suport del
Ajuntament de Sabadell
volem un SOSTRE PER A TOTHOM
Som una entitat
d’utilitat publica (2022).
La teva donació ajudarà a que poguem disposar de capital
per aconseguir recursos per:
· Comprar aliments.
· Pagar els lloguers i despesses de les cases i els pisos.
· Recursos per invertir en formació pels usuaris.
· Psicòlegs i educadors socials.
